Contacontes - 09-03-09

S’imposa cada cop més en el màrqueting una altra forma de comunicar, l’storytelling, que tot i la sofisticació de paraula anglesa, no és més que l’art ancestral d’explicar històries i que en català es tradueix com a contacontes o comunicació narrativa.

L’arrel n’és profunda ja que tots sabem que els més antics mecanismes de transmissió dels costums, de la cultura i de l’experiència de les persones han estat bàsicament orals, i són els que han permès que les societats gaudeixin d’una memòria i d’un patrimoni col•lectiu i comú. Els humans han hagut de cercar mites, faules i històries per explicar allò que racionalment no podien entendre o per exemplificar i justificar comportaments, i això ha estat tant important que existeixen missatges pràcticament universals que han travessat els mil•lenis per sobreviure avui encara.

A banda de l’interès antropològic o purament cultural, els nordamericans, pioners en el màrqueting, van observar com el fet d’explicar històries permetia vendre millor en superar el llindar de la raó per atènyer el de l’emoció. Tots recordem noms d’empreses líders com Coca cola que han sabut crear i explotar històries pròpies, gairebé llegendes, que els han permès transmetre alguna cosa més i, sobretot, vendre més.

Aquesta tècnica més pròpia dels països anglosaxons a l’inici, es va extendre gradualment a altres indrets i a altres àmbits. En la política, per exemple, veiem com Berlusconi, Sarkozy i Obama han creat i adaptat històries, pròpies o no, per argumentar i justificar diferents posicionaments.

Aquesta pràctica perillosa per la manipulació que pot representar, no deixa d’estar sotmesa a la intel•ligència dels consumidors i, en aquest cas, dels electors, i els índex de popularitat d’alguns polítics demostren que l’esperit crític dels humans és el que finalment permet desentranyar allò que és veritat d’allò que és mentida, i el raonament s’acaba imposant per sobre de la manipulació.

Aquests dies ens haurem de fixar en els contacontes a l’andorrana...