7 de gen. 2010

Feminisme econòmic - 10/11/2008;


El món del demà serà de les dones o no serà. Una frase que en recorda una altra de Luther King abastament repetida aquest dies, “tinc un somni”, i que sembla ve a confirmar l’estudi “Women matter” publicat fa un mes en el marc del Women’s forum for the economy and the society.


L’estudi, pel que fa al diagnòstic, no aporta res de massa nou: constata la manca de paritat en l’àmbit directiu i destaca els principals frens que alenteixen –quan no impossibiliten– l’accés de les dones als càrrecs executius, com són unes estructures i uns codis fets per homes i per als homes, una forma d’ambició i unes prioritats diferents, un preu a pagar per l’èxit massa car...

Ara bé, el plantejament de l’anàlisi posterior és més interessant i innovador ja que, deixant de banda la perspectiva purament feminista i igualitària que tenim una mica superada –pel fet de sentir-ne parlar, no pels resultats, malauradament–, empra una perspectiva econòmica.

Quan entra a estudiar les projeccions de creixement observa, entre d’altres, que en el termini de 20 a 30 anys a Europa mancaran 24 milions de professionals si no s’equipara la taxa d’activitat femenina a la masculina, i també constata que les necessitats de consum de la dona requereixen cada cop més la integració de més dones en els processos de creació i de producció, a part de la millora de la imatge social de l’empresa que significa.

Deixant de banda aquests arguments, l’analista troba altres justificacions que incideixin positivament en la incorporació de dones en els equips directius. En base a l’estudi estadístic dels resultats financers de les empreses més valorades –a major excel•lència més beneficis–, descobreix que obtenen millors resultats les empreses que compten amb un major nombre de dones en els comitès directius.

Com aconseguir que aquests resultats s’estenguin? L’estudi confirma el què ja sabíem: els estaments públics són els que poden influir més decisivament en aquesta evolució incentivant la igualtat d’oportunitats i de salaris, afavorint mesures de conciliació que conjuminen el treball i la demografia, i fomentant el treball femení com a font d’autoestima i de riquesa personal i social.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada