7 de gen. 2010

Equilibri social - 17/11/2008;

Fa pocs dies vam poder sentir la valoració raonadament optimista que feia el Sr. Ricard Fornesa sobre la crisi econòmica que sacseja en aquests moments el món occidental, optimisme basat en el fet que, comparativament, les dades negatives actuals no arriben, ni de bon tros, a les dades de les dues crisis anteriors. Va recordar que les èpoques de crisi són excel•lents per a les persones amb enginy i iniciativa, ja que amaguen nombroses oportunitats de negoci, i va rememorar l’època dura d’Andorra, quan la necessitat i la lluita per la supervivència conjuminades amb les guerres als països veïns van portar emprenedors avesats a crear el que són avui autèntics imperis al país.




També va lamentar el conformisme de la societat actual, en què una gran part de les persones no tenen cap mena d’ambició o d’interès per crear noves opcions de negoci i es refugien en la comoditat i la passivitat de la vida tranquil•la, una feina raonablement pagada i pocs maldecaps. Tot plegat, ben cert i apte per als oients empresaris que ens trobàvem a la sala. Tanmateix, vaig tenir la sensació que alguna cosa no encaixava del tot amb la meva manera de pensar. Tot i compartir una part del seu raonament, coincideixo que manca a la nostra societat una gran dosi de creativitat, d’iniciativa i d’esperit emprenedor, sí que he de valorar, a més, que tots els éssers humans no naixem realment iguals.



Les capacitats i les habilitats de cadascú fan que som tots diferents. Això comporta que una societat normal i plural compta amb persones creatives, amb iniciativa i, en aquest cas, amb gust per un cert risc, i d’altres més executives i conservadores que aspiren a la seguretat i a un mínim benestar; fins i tot hi ha altres categories, com aquells que situen la seva ambició a un altre nivell, que no té res a veure amb l’afany de lucre o de posició social.



Tot plegat és el que ens ha de portar a l’equilibri social, aquell en el qual la complementarietat i la suma de les riqueses de cadascú ens permet avançar junts, en què la solidaritat esdevé un element clau per a un repartiment més equitatiu de rols entre els emprenedors d’èxit, els executius modèlics, però també els empresaris fracassat (que n’hi ha) i aquells que es troben en exclusió i, per tant, han de ser assistits.