7 de gen. 2010

Els horaris Comercials - 12/2009;

Està comunament admès per la societat que Andorra ha estat, és i hauria de continuar sent, -a més de moltes altres coses- un país amb un fort atractiu turístic i comercial. A banda d’aquesta declaració generalista, quan s’entra al detall per conèixer el com fer-ho possible d’acord amb totes les peculiaritats que ens caracteritzen, és quan es cau en la disparitat de parers i en el conflicte d’interessos. El tema de debat de l’obertura i dels horaris comercials n’és una bona prova: ens trobem, d’una part, amb els grans comerciants que, aprofitant la seva disponibilitat de personal, militen per una ampliació dels horaris comercials i d’obertura dels establiments en dies festius en què l’afluència turística és important, i amb els petits comerciants que es troben dividits en el seu posicionament en no disposar dels suficients recursos humans per poder fer front a aquesta ampliació; i, d’altra part, els sindicats que defensen a ultrança la necessitat que els treballadors del sector comercial també puguin gaudir dels seus dies festius i d’horaris racionals per tal de poder conciliar la seva vida familiar i laboral. Al mig dels dos fronts tenim el Govern, obligat a decretar dies i hores oficials de tancament, que pena a l’hora de trobar la solució salomònica i aconsegueix invariablement descontentar a uns i altres. Curiosament sembla que siguem un dels pocs països en què aquest interessos es presenten públicament de forma tan contraposada quan, en llocs propers, la conjunció dels interessos de comerciants i treballadors han confluït en una mateixa direcció, comptant a més amb el suport d’unes polítiques governamentals encaminades a promoure el desenvolupament econòmic i el creixement de l’ocupació laboral. Si agafem la història recent a nivell europeu, veiem que la flexibilització dels horaris comercials ha estat una resposta a l’evolució de la societat que ha comportat una molt més gran participació de la dona al mercat laboral, la transformació de les estructures familiars tradicionals, l’aparició dels horaris concertats més adaptats a les noves necessitats i hàbits de vida dels consumidors i una economia que molt sovint funciona 24 hores al dia. L’estudi dels resultats de la posta en pràctica de la flexibilització horària ha permès constatar no solament una millora en la qualitat de vida dels consumidors, sinó també el creixement dels beneficis empresarials dels comerços i una eina eficaç en la lluita contra l’atur en incrementar l’ocupació a temps parcial. Tot no ha estat però impacte positiu, en la vessant crítica veiem que l’obertura i ampliació d’horaris comercials no ha tingut pràcticament cap repercussió quan s’ha produït en zones allunyades del centre comercial i turístic; també ha resultat més favorable pels grans magatzems i els comerços especialitzats i molt menys pels petits comerços generalistes; ha fet que alguns empleats del comerç tinguin més dificultats a l’hora de conciliar vida laboral i familiar els dies en què els torns de treball són de tarda-vespre o de cap de setmana; i, finalment, ha obligat les administracions a enfortir tot un ventall de serveis de suport als ciutadans com són els transports públics o l’atenció a la infància (guarderies i extra-escolars) amb una adaptació dels horaris a la nova realitat. Un cop mencionats els punts a favor i en contra que s’han trobat les ciutats o països que han apostat per la flexibilització i l’ampliació, cal veure quin ha estat el balanç final, i si ens basem en estudis de l’OCDE, constatem que aquest ha resultat positiu o negatiu en funció de la legislació laboral i de comerç, de la reglamentació vigent en cada indret, de la localització dels comerços on s’ha dut a terme i dels suports de l’administració als ciutadans. En definitiva, segons com s’hagi actuat des dels poders públics aquesta decisió ha resultat positiva o menys positiva, però en cap cas totalment negativa. Tornant a la nostra Andorra, ens trobem amb una assignatura pendent des de fa massa temps que s’ha de plantejar des del rigor de l’estudi, per conèixer la realitat del comerç al detall; establint en conseqüència el marc regulador que tot i salvaguardant la vessant social dels treballadors no constitueixi un fre al desenvolupament d’un sector important de l’economia; arribant a una presa de decisió fonamentada de flexibilització i ampliació controlada; i establint precisament els sistemes de seguiment per tal d’evitar possibles abusos o desviacions.