8 de gen. 2010

El valor del temps - 23-11-09

La gent que em coneix té tendència a no acabar d’entendre el meu sentit del valor del temps, deixant de banda la vessant professional on és habitual avaluar un treball en funció de l’aproximació al temps que s’hi dedica. En el meu dia a dia personal tinc tendència a valorar el meu temps de manera molt diferent segons quina activitat vagi a realitzar, com tothom, però on sembla divergeixo de la majoria és en el valor que hi atribueixo. Així, per explicar-ho de forma ràpida, prefereixo pagar una mica més cara la compra de determinats productes si la puc fer per telèfon o per internet, ja que si em desplaço a fer-la personalment perdo un temps que considero més valuós que el preu de més que em costa i, en canvi, no em costa gens implicar-me en moviments socials o associatius sense comptar el temps que hi dedico, o simplement badar en la contemplació d’alguna postal que la nostra terra ens brinda tan sovint i que m’aporta una relaxació sense preu.

Una introducció un pel llarga per explicar que aquesta meva tendència és cada cop comuna a més persones i que, a més de portar a crear molts negocis al seu voltant, també porta a un canvi en els hàbits de particulars i empreses. Deixant de banda les xarxes derivades del “Banc del temps” que s’han creat en un munt de països i regions –recuperant l’antiga tradició rural del troc i adaptant-la al món actual, on persones intercanvien objectes i serveis en base a un valor temps sense traspàs monetari–, ara han començat a utilitzar el concepte en la vessant promocional empreses com T-mobile, que en la pràctica de la responsabilitat social corporativa van oferir als seus treballadors dos dies de vacances a canvi de que realitzessin fefaentment alguna tasca social en benefici de la seva comunitat, o la cadena Starbucks, al Regne Unit, que ha impulsat un programa per promoure la participació dels seus clients en accions de voluntariat local amb la conseqüent propaganda que se n’ha derivat.
El temps lliure és escàs i valuós, l’hem d’invertir en allò que -senzillament- ens fa sentir bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada