Fa pocs dies vaig descobrir un article del periodista Jacques Charmelot sobre el pes del smart power, la nova forma de definir l’acció política internacional del govern Obama, que primer va llançar la Secretària d’Estat Hillary Clinton en la seva audició al Senat i que es va presentar al món fa uns dies a la conferència anual sobre seguretat a Munich.
Aquesta expressió aplicada a la política internacional és de l’ex-diplomàtica Suzane Nossel, i ve a ser l’hàbil combinació de tots els recursos que es té a l’abast. L’any 2004, ja preveia que el seu país havia d’encapçalar una nova manera de fer política, promovent la diplomàcia, l’ajuda internacional, el respecte als drets humans, les relacions econòmiques, la transmissió de valors democràtics; però també rebaixant el poder militar i contribuint a eradicar les dictadures i les armes de destrucció massiva. Ara Clinton recupera el concepte i promou el poder de la intel•ligència, apostant per utilitzar internacionalment i segons escaigui la mescla adequada dels recursos governamentals en els camps diplomàtic, econòmic, militar, polític, legal o cultural.
Tot i que parlem d’una visió molt pròpia dels Estats Units –prou imbuïts de la seva potència, democràcia i cultura– el periodista Charmelot adverteix que els europeus han de valorar de prop l’exercici d’aquesta nova política i això en un entorn de crisi internacional que ho fa tot més preocupant. Ell aposta per una resposta europea unitària i favorable a aquesta nova pràctica, entén que, tal i com va dir Obama, hi ha problemes que un estat per potent que sigui no pot enfrontar sol i que, per tant, Europa s’ha de convertir en part d’aquesta nova manera de fer; però això implica que la Unió Europea ha de ser un fet i tenir una sola veu per participar de ple al nou model d’ordre mundial basat en valors més humans i menys economicistes.
En aquest ordre la situació d’Andorra esdevé pura anècdota i ens obligaria a cultivar el poder intel•ligent. Benvingut Mr. Marshall!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada