8 de gen. 2010

Barbara Roberts -09-02-09

Cinquanta anys és l’edat raonable en la què la joventut és més una qüestió d’esperit que de condició física; ja saps allò que no vols però encara aguaites allò que aspires; si gires una mica el cap endarrere, veus el recorregut passat i, si mires endavant (amb ulleres o sense), endevines la forma del camí que encara et manca per recórrer. És una edat que cal gaudir, la majoria dels que hi arribem hem assolit certeses i perspectiva, encara tenim energia i humor i, sobretot, hem madurat prou com per relativitzar els fets i els comportaments que abans ens haurien corprès.

Aquesta reflexió molt pròpia dels humans, i més encara de les dones, s’està aplicant en alguns treballs sociològics a la Bàrbara Roberts, un nom poc conegut per a un personatge emblemàtic que ha format part de la infantesa de moltes nenes, parlo de Barbie. Una nina que, a l’Amèrica puritana de la seva creació, tenia alhora la imatge d’una bomba sexi amb un cos perfecte, i de la dona ideal amb una lleugera inclinació del cap i la mirada esbiaixada que la feia sotmesa i recatada.
Als anys 70 la Bàrbara ja evolucionarà com les dones del seu temps, tot mantenint el cos deu i el bronzejat i maquillatge impecables, començarà a conduir i a treballar, primer com a secretària o infermera i més tard, assolint la igualtat professional, esdevindrà veterinari o pilot d’avió. Paral•lelament coneix la vida de família en diferents cases, un (amic) marit, (germans) fills, mascotes, i segueix lluint unes formes envejables practicant l’aeròbic o altres esports. En passar dels quaranta veu com els fills es fan grans, la feina i el shopping compulsiu no l’omplen, el Ken s’ha convertit en un avorrit que espia les Barbies més joves; s’embarca llavors sense rumb en una aventura amb un surfer australià que, a part d’algunes comprensibles alegries, no li ha deixat al dia d’avui cap record inesborrable.
Barbie en farà cinquanta el 9 de març, sospito que seguirà lluint un cos deu, però que serà de la seva vida en els anys venidors?