Fa dos mesos parlava dels bancs del temps en diferents països i ciutats del món com una manera més de recuperar l’antiga tradició rural del troc adaptada al món actual, i és amb il•lusió que vaig rebre l’anunci de la creació del Banc del temps d’Andorra.
A l’origen el troc era una pràctica corrent en moltes cultures: les persones que no disposaven de diners i que només tenien el fruit del seu treball, com els pagesos, acostumaven a bescanviar els productes del seu hort o de la seva granja a canvi de serveis que no podien comprar; de la mateixa manera, quan arribava l’època de la sega o de la collita els veïns s’ajuntaven per fer la feina un dia a les terres de l’un i un altre a la terra de l’altre.
El concepte es va reprendre als Estats Units a finals del XIX dins del corrent anarquista, que volia prescindir del valor moneda implantant el valor treball; ja al segle XX, als anys 80, a Itàlia unes dones es van organitzar en xarxes d’intercanvis recíprocs per tal de prestar-se serveis regularment sense haver de caure en el benevolat, dignificant les aportacions de cadascuna en la mesura de les seves habilitats; paral•lelament, als Estats Units es va crear el “Time dollar”, una xarxa de suport i ajuda mútua enfocada a la gent gran que es va estendre a altres col•lectius.
El funcionament n’és senzill: el banc del temps acull i relaciona ofertes i demandes de donants i receptors que descriuen llurs habilitats i les prestacions que poden oferir o necessitar en base al valor d’una hora, i que poden anar des de lampisteria, formació, cuina, lectura, acompanyament o qualsevol altra contraprestació d’activitat legal.
Si us interessa el tema veniu demà passat 27 de gener a les 20 h a La Llacuna, on es presentarà el Banc del temps d’Andorra.
