Directora a la UNESCO - 05-10-09

Aquesta propera setmana Irina Bokova es convertirà en la primera dona directora de la UNESCO, després d’haver superat unes ajustades eleccions a finals del setembre passat. La seva elecció, en tant que dona excel•lentment preparada, no ens hauria de sorprendre si la societat en la qual ens movem fos realment igualitària, però com que aquesta és encara una assignatura pendent que tenim –tant les dones com els homes– cal, un cop més, donar-hi relleu.

Deixant de banda les consideracions més feministes, observem que el reconeixement de l’èxit de Bokova també ho és per altres motius més prosaics com, per exemple el fet que sigui la primera directora originària de l’Europa oriental, abans més coneguda com “de l’est”; al seu país d’origen, Bulgària, era coneguda per ser filla d’un alt càrrec del partit comunista, però també per la seva militància i trajectòria política d’esquerres.

Altres factors diferencials els trobem en el seu discurs, més favorable a la conciliació i al treball conjunt de les diferents tendències polítiques i socials, que no pas a la segregació de les mateixes; així com en el fet que es declari obertament europeista i vulgui iniciar la seva gira de treball pels països àrabs, per tal d’apropar visions i assolir un nou humanisme basat en el diàleg i la tolerància.

Cal mencionar que la UNESCO, des de la creació del càrrec de direcció general als anys 40, ha mantingut el valor de la trajectòria i l’experiència dels elegits, per damunt del suposat dinamisme i modernitat dels joves que vol que els alts càrrecs executius es reservin a persones de màxim cinquanta anys. Bokova, definida com una persona intel•ligent i hàbil, en els seus 57 anys ha sabut portar una trajectòria impecable, arribant a connectar, des del socialisme i la independència, amb polítics d’arreu del món de tendències contraposades i aconseguint un càrrec on pretén deixar empremta.

Veient les desigualtats encara patents en l’educació, la ciència i la cultura, cal desitjar-li els millors encerts.