CASS

Ha tornat a sortir la notícia del pobre estat en què es troba la branca sanitària de la CASS i les fosques prediccions pel seu futur. No és una novetat, ja fa anys que alguns tècnics, directius o polítics estan avisant de les circumstàncies peculiars que afecten aquesta part de la caixa de tots, la de la seguretat social.

Han estat anys de fer la vista grossa sobre la multiplicitat de visites mèdiques a diferents consultes per un sol usuari, la multiplicació de proves mèdiques complementàries sense tenir la certesa de la seva absoluta necessitat, les estades més o menys llargues dels pacients a l’hospital amb un criteri sovint més laxe que estricte, hores d’ocupació de quiròfans que potser no ho estaven del tot, el reemborsament indiscriminat de proves en establiments de l’estranger quan aquí també es podien fer, períodes de baixa excessius en funció del metge receptant, i segurament molts altres factors que ara oblido.

La salut és un dret, com ho és la seguretat social i tots hem de gaudir d’igualtat a l’hora d’accedir-hi, però no és menys cert que la CASS té la missió d'assegurar la gestió administrativa, tècnica i financera del sistema andorrà de seguretat social sota el control del Govern. Això darrer implica que s’ha de vetllar per als recursos de tots aquells que, en un moment o altre, han cotitzat i aportat la seva contribució al fons comú de l’entitat. Això vol dir també que, independentment de la cotització realitzada, el principi de solidaritat fa que els usuaris assumeixin que tindran un menor o més important retorn de la seva inversió segons el seu estat de salut.

Partint d’aquestes premisses és obvi que el consell d’administració amb el suport del Govern ha de vetllar per la racionalització de la despesa mitjançant l’adequat control i la inspecció, tant dels prestadors de serveis com dels usuaris, mentre que per la seva part els usuaris han de tenir cura de no malbaratar indegudament els seus drets.

Potser és hora de definir responsabilitats i de cercar solucions.