7 de gen. 2010

Dia de la dona treballadora - 10/03/1999;

La dignitat de la persona ha de passar per sobre de qualsevol altra consideració


Un any més ha passat el Dia internacional de la dona treballadora, amb el seu seguit d’actes, de presentacions i d’articles obligats a la premsa. Un any més, en la mesura de les meves possibilitats, he decidit donar-hi suport assistint a la taula rodona organitzada per l’ADMA. M’agradaria poder dir que la sala d’actes del comú d’Andorra la Vella es trobava plena de gom a gom però, malauradament, no ho puc fer; la coincidència amb altres actes organitzats pel mateix motiu segurament va restar públic a la convocatòria. Malgrat la manca d’assistència, les intervencions van ser força interessants i els ponents, en un ambient intimista, van saber fer passar els respectius missatges amb claredat i convicció. Com que no he trobat ressò d’aquest acte a la premsa escrita, faré un petit resum d’allò que s’hi va dir destinat a aquelles (i a aquells) que hi haurien volgut assistir i que, pel motiu que sigui, no hi van poder estar.


L’advocada Maite Bourgeaud i la psicòloga Cristina Jarabo van analitzar, des de les pròpies perspectives professionals, el tema de la família monoparental, situació que tan sovint toca viure a les dones. De la primera ponència recolliria com a missatge principal la importància de denunciar les situacions de violència domèstica, sovint suportades pel bé dels fills quan, en realitat, allò que els fills necessiten és un referent de dignitat, més que una convivència familiar forçada. La segona intervenció va reflectir els deures i les obligacions assumits pel cap del nucli familiar monoparental; d’aquesta en destacaria que, a part de les obligacions clàssiques de proporcionar aliment i de tenir cura de la salut dels fills, la funció essencial que ha d’acomplir és la de donar afecte i suport, per tal d’aconseguir un òptim desenvolupament emocional dels futurs adults.


Adelaida Garcia Puy, Consellera del Comú d’Ordino, va fer un balanç de l’evolució del paper de la dona en la societat andorrana, fins arribar a la participació directa en la política, i va presentar les aportacions positives i sovint diferenciades de les dones en la política local. El seu parlament va finalitzar reclamant una major solidaritat entre les dones, amb la finalitat de fer evolucionar la societat tant des de dins de l’àmbit polític, com des de fora.


La doctora Mercè Avellanet va fer una breu i clara exposició del treball d’investigació que està realitzant un grup de dones de la Societat andorra de ciències, sobre el problema de la incontinència urinària femenina, tema important però sovint amagat per vergonya i que acostuma desembocar en problemes socials i psicològics.


La darrera intervenció va ser a càrrec de l’únic representant masculí de la mesa, Ricard Fiter, Raonador del ciutadà, que va explicar les seves tasques i compromisos, dels quals destacaria, d’una part, promoure i donar suport a la proposició de l’ADMA de creació d’una llar d’acolliment per a dones maltractades i, d’altra part, defensar la proposta de l’ADA quan demana l’especialització d’un dels membres de la Batllia en temes de família.

Tot i la diversitat dels temes tractats, un missatge comú va emergir de la taula rodona: la dignitat de la persona, i doncs de la dona, ha de passar davant de qualsevol altra consideració.


Mary Robinson, Alta comissaria de les Nacions Unides per als Drets humans, ha dit aquests dies, des de Suïssa, que ja és hora de deixar de banda les paraules per emprendre accions que permetin assegurar que els drets i la dignitat de les dones són respectats arreu. Sense anar tan lluny, l’amiga Rosa Mari Sorribes, en una columna al Diari d’Andorra, ens dóna molts arguments per a que seguim reivindicant. Per la part que em toca, només afegiré que hem de seguir lluitant per la igualtat real de drets i d’oportunitats. Tot i que dins de la lluita i la reivindicació hi ha diferents graus, la sobrevivència, la defensa de la llibertat o la lluita contra la violència em semblen bàsics, i la nostra obligació és de contribuir a erradicar els casos en que, encara que no siguin del domini públic, aquests principis són violats en la societat andorrana.