Les celebracions donen la sensació de viure i de gaudir d’acord amb uns estereotips obligats i un cúmul d’elements conflueixen a l’hora de fer que la il•lusió i la felicitat siguin imprescindibles, posant l’accent en els somnis encara per complir.
Aquests elements no són però espontanis, són fruit de la complicitat de diferents agents que ens insuflen inputs d’alegria i de complaença. Comencen les administracions, amb més o menys encert i bon gust, que ornen els carrers amb decorats de llums oblidant la contaminació lumínica.
També s’hi afegeixen els comerços, que aprofitant l’eufòria multipliquen els decorats, les accions promocionals i els catàlegs plens de regals de somni per fomentar la compra, obviant els quilos de paper i cartró que generen. La necessitat –massa sovint l’obligació– de la celebració familiar i del retrobament amistós porten a atipar-se o a salivar, segons escaigui, davant els menús i els aliments exquisits, apartant de la ment la imatge de totes aquelles deixalles luxoses que acaben als contenidors. L’esperit de la festa no pot faltar: es disputen el protagonisme les festes públiques i les festes privades, absolutament imprescindibles totes ja que estan enfocades a públics diferents, de manera que tothom pugui ballar, riure o celebrar com cal; també s’obliden per unes hores el soroll i les derives que l’endemà podrem veure a les voravies. Què dir de la benvolença contagiosa que s’apodera de tots: els companys s’agermanen i s’obliden rancúnies al sopar d’empresa, i treballadors i patrons confraternitzen al voltant d’una copa al costat del lot de Nadal, mentre les ampolles s’acumulen en un lloc discret. Un cop tots els desitjos complerts en forma de regals, acabem portant allò vell o semi-nou cap a la deixalleria.
Que la il•lusió i la cerca de felicitat momentània no ens faci perdre el senderi. Consumim amb responsabilitat, generem el mínim de residus, reciclem sempre que puguem i preservem el nostre entorn. Llavors sí, BONES FESTES!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada