Darrerament ens trobem amb notícies diverses i en diferents mitjans de comunicació que, si bé encara no creen alarma, ens han de preocupar una mica. Una d’elles és que el Regne Unit es troba sotmès a pressions múltiples, per part d’associacions de consumidors i d’associacions ecologistes, per evitar la distribució i la venda de productes alimentaris fabricats a partir de plantes transgèniques o, dit d’una altra manera, d’organismes manipulats genèticament (OMG). Aquestes pressions, sorgides arran del descobriment del debilitament del sistema immunitari en ratolins alimentats amb patates transgèniques, han estat suficientment fortes com per que grans establiments distribuïdors, com Marks and Spencer o Harrod’s, els hagin retirat de la venda.
Aquest tipus d’informació, tot i que ens pot semblar una mica llunyana, guanya en interès quan ens assabentem que un dels països en què la tolerància sobre aquest tipus d’aliments és molt àmplia resulta ser Espanya, i que a Andorra som uns grans consumidors de productes d’origen espanyol.
Ara fa poc Greenpeace informava que algunes comunitats autònomes espanyoles estan experimentant noves espècies modificades (més resistents a les plagues i a les malalties i que gaudeixin d’una més llarga perdurabilitat) de plantes i hortalisses, com ara el blat de moro, el meló, la patata, la tomata i, fins i tot, les fruites i els cítrics; mentrestant, a Catalunya i a Galícia investiguen una cria porcina més fàcil i ràpida d’engreixar, i a València estudien augmentar la resistència del llobarro al fred.
Mentre tot això es quedi en un estadi d’experimentació i no arribi al consumidor, almenys fins que tinguem la garantia de que aquests aliments no perjudiquen la salut o el medi ambient, la situació sembla acceptable; tanmateix, els perills potencials semblen molt grans. Les organitzacions ecologistes d’arreu alerten sobre aquests experiments científics que vénen a espatllar el ja precari equilibri d’un ecosistema complexe, les estructures genètiques actuals del qual són fruit d’una evolució de milions d’anys.
Si bé s’utilitzen justificacions poderoses per a continuar aquests experiments, com ara la lluita contra la fam en països en vies de desenvolupament, el cert és que, de forma immediata, fomenten concentracions químiques altes en els conreus i, doncs, en els aliments que se’n deriven. Pel que fa a les modificacions genètiques en els animals, sembla que s’aconsegueixen exemplars més grans i més resistents a determinades malalties, però amb una durada de vida més curta. Es desconeixen altres possibles conseqüències sobre la salut dels consumidors d’aquests productes i sobre l’entorn mediambiental on s’apliquen aquestes tècniques.
Al consumidor responsable li toca assumir la tasca d’informar-se, de llegir detalladament les etiquetes per conèixer degudament el producte que adquireix i, sota la pròpia responsabilitat, li queda la llibertat de consumir-lo o no; això, és clar, si els productes es troben etiquetats correctament.
L’actual normativa de la Unió Europea en matèria d’etiquetatge (en teoria, en vigor des del maig del 97) estableix que s’han d’etiquetar, fent referència al seu caràcter específic, els aliments per al consum humà que continguin organismes manipulats viables (per exemple llavors), o la composició dels quals sigui diferent als que ja existeixen al mercat. Això, malauradament, sembla insuficient ja que, d’una part, no obliga l’etiquetatge específic per a productes derivats de les llavors, com ara els olis o els sucres, i, d’altra part, només es refereix a productes de consum humà, quedant exclosos per tant, entre altres, els pinsos animals que continguin OMG.
Aquesta experimentació, de la que segurament se’n parlarà cada cop més sovint, requereix una legislació i una reglamentació estrictes, basades essencialment en la protecció de la salut i en el dret a la informació dels consumidors. Només ens queda desitjar sort als consumidors en la recerca de l’etiquetatge dels productes d’alimentació europeus, per esbrinar-ne la composició, i encert als consumidors de productes d’alimentació nord-americans (grans experimentadors d’aliments transgènics), ja que als Estats Units l’etiquetatge específic d’aquests no es obligatori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada