Mentre alguns
afortunats descansen aprofitant les vacancetes de Pasqua, altres segueixen
treballant per necessitat i altres no fan ni l’una cosa ni l’altra –perquè no poden–;
mentrestant, l’actualitat segueix desgranant un lot de notícies que van de la
comèdia al drama, com és habitual.
A casa –com
sempre en aquesta època– es calculen els quilòmetres de cua d’entrada i sortida
al país, es valora la climatologia propícia o no als darrers dies d’esports d’hivern
–o a la floració dels pruners bords–, o si s’han venut més o menys mones, i es passa
de puntetes sobre altres qüestions més significatives que ja es reveuran passat
Pasqua. A la veïna Espanya, a banda dels temes religiosos –amb les tradicionals
processons– i les qüestions político-religio-judicials que van del riure al
plor, es comenten també la climatologia propícia al ple turístic del litoral i els
accidents de circulació a les carreteres. A l’altra banda, a França, la
campanya presidencial deixa tantes notes d’humor com d’amargor i destaca per
damunt de qualsevol altre tema o fait
divers.
Malgrat aquesta
aparent rutina informativa a la nostra zona geogràfica, més enllà la realitat ha
provocat que al llarg dels darrers dies l’alarma hagi anat pujant en veure com es
tornaven a despertar els instints més guerrers d’alguns grans estats del món, i
concretament dels Estats Units. Després dels
atacs a Síria i del desplegament de forces –preventiu!– cap a Corea del Nord –que els nordcoreans han
interpretat com una amenaça d’invasió i han respost amb una amenaça de guerra
total, inclosa la nuclear–, el dia
13 l’armada nord-americana va atacar l’Afganistan amb el llançament de "la
mare de totes les bombes". Les notícies més alarmistes i algunes falses sobre
una possible contesa internacional han començat a circular per Internet, amb un
impacte suficient com per que els darrers dies la cerca a Google de la
"Tercera Guerra Mundial" esdevingués tendència en els països
anglosaxons.
Mentrestant, algunes –poques– organitzacions
recordaven el trist tercer aniversari del rapte de noietes per part de Boko
Haram, gairebé 200 de les quals segueixen desaparegudes, mentre altres denunciaven
la creació de camps per a homosexuals a Txetxènia o, encara, recordaven els
milers de desapareguts a la Mediterrània.
I és que per a la gent normal la realitat és una cosa i la percepció que en
volem tenir n’és una altra. La major part del temps –i degut a mecanismes d’autoprotecció– tendim a centrar-nos en aquelles coses
quotidianes que ens resulten menys pertorbadores, i la majoria prefereix
oblidar o passar de puntetes sobre allò que pot ferir la sensibilitat. Resulta
més tranquil·litzador caure en les notícies tòpiques de cada any que
endinsar-nos en les injustícies o la barbàrie, i si bé som capaços de signar
algun manifest o de donar diners per a alguna causa que ens importi, en el fons
no fem més que callar la nostra consciència, tal com si es tractés de les
antigues butlles en què mitjançant el pagament d’uns quants diners a l’Església
et podies afartar de carn en plena quaresma. I així anem tirant, amb la bona
consciència de qui dia passa any empeny, procurant allunyar-nos de tot allò que
podria fer trontollar la nostra comoditat, tancant els ulls sobre la lletjor d’aquest
món tot i que en el fons de nosaltres puguem intuir la batzegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada