En temes d’opinió i de
posicionament sociològic també hi ha tendències i modes. Ara sembla que toca la
tanda dels micromasclismes, un fenomen del qual es parla, i molt, però que
potser encara no ha entrat suficientment en la mentalitat de les persones.
Però, què és el
micromasclisme? El terme designa les subtils i imperceptibles maniobres i
estratègies d'exercici, en el dia a dia, del poder de domini masculí; uns comportaments
o comentaris –que poden utilitzar tant homes com dones–que atempten, d’una o
altra manera, contra l'autonomia femenina; uns hàbits, reflexions, tics o, fins
i tot, acudits que –sense cap intencionalitat, però amb un ús reiterat– esdevenen
una soterrada manipulació mental, corporal o actitudinal, que manté i reafirma la
diferència que la cultura tradicional assigna a dones i homes.
Un exemple senzill, que és
el que m’ha portat a la present reflexió: fa pocs dies, escoltant la ràdio,
sentia com dos comentaristes esportius es felicitaven efusivament i llargament
de la contractació d’una dona com a responsable de qualitat en l’aparell
directiu d’uns dels equips de futbol americà més importants dels Estats Units.
El seu raonament era, a priori, impecable: “això és normalitzar el món directiu
de l’esport”... “les dones són iguals que els homes, fins i tot millors en
alguns aspectes com en el tema organitzatiu”... “no és la primera, crec que és
la segona en arribar a un càrrec d’aquest tipus i això demostra l’evolució de
mentalitats en el món de la gestió esportiva...”. El cert és que, al cap d’una estona
de sentir-los, em vaig sentir embafada pel seu paternalisme i sobrepassada per la
patètica manca d’intel·ligència emocional en la manera de tractar la notícia: si
el que es pretenia és fer sentir les dones orgulloses de l’assoliment de la senyora
Smith, en lloc d’això deprimia i portava a constatar quant camí queda encara
per recórrer per arribar a la igualtat home-dona.
El micromasclisme, com deia
abans, no és una exclusiva masculina, les dones també hi tenim la nostra part
de pràctica i de divulgació. Alguns exemples recents: ¿no heu sentit alguna
dona defensar que el rètol que deia “Shakira és de tots” en un encontre
futbolístic es referia a la seva música? ¿Us heu fixat en els comentaris
publicats als mitjans –alguns signats per dones– sobre les intervencions de les
noves diputades al Parlament de Catalunya, molt més centrats en la seva
aparença que en fons del seu discurs?
Malauradament, l’ordre
social i la cultura patriarcal segueixen sent uns aliats poderosos que, de
forma conscient o no, contribueixen a perpetuar estereotips. ¿Qui no ha sentit
alguna d’aquelles dites populars i carpetovetòniques com “A la dona
busca-la prima i neta, que grossa i bruta ja s'hi torna”, o una conversa entre
amics –o no– en la que, per significar que una dona
té caràcter i opinions, es conclou que “és una mal follada”?
Total, tot i
que les mentalitats han evolucionat –i molt–, encara ens queda molt per fer. Dones
i homes hem de ser més sensibles i treballar junts per detectar, desactivar i eradicar
els micromasclismes; només així aconseguirem superar el sempitern masclisme i arribar
potser a una societat més justa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada