19 de gen. 2015

L'etern recomençar 19-01-2015 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta


Diuen que la vida és un etern recomençar i que només els anys permeten observar-ho. La veritat és que encara que a vegades ho digui a tall de provocació, no hi estic ben bé d’acord. Als que tenen suficient memòria històrica i veuen els cognoms d’alguns candidats que sonen (Pintat, Martí, Aleix, Torres, Alís...)  els hi pot semblar haver fet un zapping de gairebé trenta-cinc anys, ja que eren els que estaven llavors fent política, però la realitat no és així: la major part dels cognoms pertanyen avui a la generació dels fills dels anteriors i, si bé ostenten el cognom i representen gairebé una mateixa ideologia, han canviat substancialment la formació i l’experiència dels hereus, i doncs també la seva manera de veure la política. A més, també cal considerar l’alenada d’aire fresc aportada per molts andorrans fills d’immigrants i que, segons les seves conviccions, s’han decantat per entrar a formar part d’un o altre projecte polític, aportant noves ideologies o noves maneres de fer.
Poc s’haurien pogut imaginar els governants i polítics dels anys 80 –que van liderar la transformació de l’Andorra d’institucions medievals cap a l’Andorra constitucional i moderna– que els seus fills, conjuntament amb altres nouvinguts, serien els que haurien d’assumir, entre d’altres, la transició de l’Andorra paradís fiscal independent cap a un Estat internacionalment acceptat, gràcies a un marc fiscal i social homologable. Perquè, en el fons, i malgrat la diferència de maneres de fer política o de les ideologies presentades, del que es tracta globalment –i crec que de manera conscient, per part de tots els polítics– és de convertir el nostre petit país en un Estat integrat en el concert polític i econòmic internacional, tot i garantint la seva sostenibilitat.
Em direu que, si és tan evident que es tracta d’un objectiu inevitable i comú a qualsevol partit i a qualsevol polític, poc importa a qui votem, però no és així. La diferència es troba en dos elements essencials: el primer és la manera d’assolir-ho i el segon el tempo que s’ha d’emprar. I aquí sí que juguen un rol els partits amb els seus programes i les persones que presenten, que han de ser les responsables de liderar-ho. A priori, semblaria lògic pensar que les ideologies liberals es fixaran més en el vessant econòmic, mentre que les ideologies ecosocialistes miraran més el vessant social, mentre els que no es defineixen ideològicament aniran navegant entre unes i altres. Però la realitat és que, amb l’objectiu final que tenen, tots hauran de treballar tots els vessants en paral·lel i caldrà posar l’accent en el calendari. En aquest cas, l’experiència ha demostrat que sovint el tempo tampoc depèn de nosaltres, ja que ens ve fixat des de fora.

A partir de dijous, bona campanya als polítics i bona lectura dels programes a la resta –i si pot ser amb lupa!