Abans i
després de l’aclaparadora manifestació de catalans, a la festa de l’Onze de
setembre, per reivindicar el dret a pronunciar-se sobre si volen o no la
independència, a casa nostra hem pogut llegir i sentir reaccions contradictòries.
Per a la majoria només ha estat una observació neutra de la realitat política
d’un territori que llinda amb el nostre, però per a d’altres s’ha tractat d’un
posicionament a favor o en contra.
Alguns –sensibilitzats
per unes arrels familiars catalanes, pel fet de compartir una llengua o una
cultura, o senzillament per la proximitat que fa sovint de Catalunya el lloc de
residència estudiantil o de segona residència turística– s’han contagiat, han
sentit aquesta manifestació com a pròpia i n’han estat partícips tot i què, com
a andorrans, tenien assumida la independència.
Altres
reaccions han vingut a trencar, diria jo, aquesta onada de sensibilitat
compartida i han fet repuntar el gens menystingut sentit de l’andorranitat.
Alguns s’han apressat a recordar que tenim la nostra pròpia identitat i cultura,
que no té res a veure amb Catalunya; altres han aprofitat per recordar que els
que no es troben prou bé a casa nostra, o que no estan prou integrats, tenen
les portes obertes per tornar (?) d’on venen, i que amb Catalunya ni germanor,
ni cosinatge: només veïnatge, que ja és prou.
Crec
que aquests darrers comentaris –tot i respectables, com qualsevol opinió degudament reflexionada i argumentada–
expressats de manera excessiva no deixen de traspuar una certa xenofòbia. En un
país com el nostre, que s’ha construït al llarg dels anys sobre la base de
l’hospitalitat i la inclusió d’estrangers en benefici de l’expansió econòmica i
social, i de l’enriquiment (crematístic o no) dels seus ciutadans, no veig en
què pot perjudicar que uns quants dels seus habitants se sentin motivats per
compartir moviments a Catalunya, quan som tants els que ens hem manifestat a
favor o en contra de la situació de Palestina o, fins i tot, sobre la
independència d’Escòcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada