1 de juny 2014

Sentit d'Estat 26-05-2014 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta


Quan el Comú de Sant Julià de Lòria ha fet arribar una carta al Síndic demanant la creació d'una taula nacional per abordar la modificació de les lleis de competències i de transferències comunals, hem pogut veure com la resta de representants comunals no estaven per la labor. L’argument comú apel·lant “al sentit d’Estat” ha estat (valgui la redundància) contundent, per tal de ratificar l’acord institucional rubricat entre comuns i Govern, que, tot i tractar-se “d’un acord de mínims”, sembla que ha implicat “moltes hores de treball” i que “veient la situació del país, és on s’ha volgut arribar”.
De fet, si analitzem amb una mica de detall la situació i el seu històric, i malgrat la teoria del sentit d’Estat –a la que es refereixen els polítics comunals–, la conclusió per a la major part dels ciutadans és que –per la gravetat de la situació econòmica de l’Administració (en la seva globalitat) i per l’escassa predisposició a l’hora de tractar amb profunditat la temàtica de les competències i les transferències comunals– ha estat la mostra d’una total irresponsabilitat política i d’un nul sentit d’Estat.
És probable que les formes –com va reconèixer el mateix Ministre de Presidència– fossin culpables, en part, de la manca d’un acord real i valent per emprendre una reforma més que necessària. Tanmateix, a aquestes alçades el fons hauria hagut de prevaldre per damunt de les formes; el sentit d’Estat hauria sigut pensar en el bé de tot un país, més enllà de les capelletes parroquials que tants bons rèdits representen per a alguns.

Després de més de vint anys de vigència d’una Constitució de difícil acord, potser que ja fóra hora d’adaptar la norma jurídica a la realitat ciutadana –que en aquests anys ha evolucionat molt i en molts àmbits–, i també –s’organitzi, o no, una taula tripartida i acords transcendentals presos per consens– de retornar al Consell General la seva potestat, cada cop més arraconada per determinats poders i partits, que no vetllen en absolut pel bé de tots.