Aquesta darrera setmana va
desaparèixer Pete Seeger a la respectable edat de 94 anys. Era un cantant de
folk força conegut entre els anys 50 i 90 per ser l’intèrpret de moltes cançons
compromeses amb els drets de les persones, que, a banda de les seves
reconegudes aportacions musicals, també serà recordat per haver estat víctima
de persecució política al seu liberal país.
Deixant de banda la vessant
musical del personatge –a bastament tractada per experts i neòfits en nombrosos
mitjans de comunicació–, m’agradaria rememorar un parell dels seus curiosos “compromisos”
que ens toquen de ben a prop.
Al 1943, amb el seu grup The
Almanacs, va gravar l’àlbum Històries del Batalló Lincoln, amb referències
directes a la guerra civil espanyola, que recull dues cançons –“There is a
valley in Spain called Jarama” i “Young man of Alcalá”– que cantaven els
brigadistes voluntaris originaris d’Estats Units que van donar suport i lluitar
a les files dels republicans.
En la dècada dels 60 –hippy,
com manava el moment, i antimilitarista convençut: es va posicionar i
manifestar contra la guerra del Vietnam–, en descobrir que un petit país al cor
dels Pirineus destinava un pressupost anual de menys de cinc dòlars a armament,
va decidir dedicar-li una cançó i, amb lletra de Malvina Reynolds, va compondre
“Andorra”, una tonada alegre i enganxosa amb un refrany divertit que diu alguna
cosa com “Vull anar a Andorra, és un país que adoro, gasta 4,90 dòlars en
armament i defensa, heu vist alguna vegada confiança semblant? Andorra hip
hurrah!”.
No sé si Pete Seeger va
visitar Andorra, però el que sí és cert és que la seva dedicatòria musical
mereixia una mica més d’atenció i fins i tot potser d’explotació per part
nostra: no és gaire habitual que Andorra es vinculi a coses bones. “The least
is first, the biggest is last, Let’s get there just the same” que més o menys
vindria a dir: “El més petit és el primer, el més gran és el darrer. Som-hi per
aconseguir-ho”. No és un lema fantàstic?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada