16 de juny 2013

De l'obac al solà 13-05-2013 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta



La recent publicació d’un estudi a Alemanya, fruit de les serioses investigacions de quatre professors (F. Lang, de la Universitat de Erlangen-Nuremberg i de l’Institut germànic per la recerca econòmica, D. Weiss de la Universitat de Zurich, D. Gerstorf de la Universitat Humboldt de Berlín i G. Wagner, de l’Institut germànic per la recerca econòmica i de l’Institut Max Planck pel desenvolupament humà), sembla posar en entredit aquella teoria tan ben assentada de que l’optimisme i la positivitat són les claus, no solament de l’èxit sinó també d’una millor salut.
Aquests estudiosos, després d’una anàlisi exhaustiva al llarg de deu anys dels comportaments de la població alemanya de 18 a 96 anys, han arribat a la conclusió que ser massa optimista no solament aboca a frustracions, en imaginar-se un futur millor, sinó que sembla anar associat a un risc més alt d’invalidesa o de mort prematura; per tant, aconsellen moderar el positivisme o l’optimisme per una millor salut i més garanties per a la pròpia seguretat.
Per grups d’edat, constaten que els menors de 39 anys són els més optimistes i, per tant, sobreestimen el seu futur; les persones de 40 a 64 anys semblen més realistes i els majors de 65 anys són els que menys esperances tenen sobre el seu futur, quan en realitat són, dels tres grups, els que més temps viuen i en millors condicions. Els investigadors conclouen que el fet de ser pessimista o realista anima la gent a viure de forma més cautelosa i amb més precaució, i que aquest fet ajuda a optimitzar les possibilitats de viure més anys i amb millor salut. També constaten que, a banda de l’edat, un estat de salut estable i un bon nivell socioeconòmic porten a un major optimisme i, doncs, a sobreestimar les opcions de futur.
D’aquí a dir que els realistes/pessimistes viuen més anys i que la longevitat dels benestants no està assegurada, només hi ha un pas... almenys a Alemanya.

PD. Pels amics aragonesos: molt orgullosa d’escriure en català i de que em llegiu en “lapao”!