La recent publicació d’un estudi a Alemanya, fruit de les
serioses investigacions de quatre professors (F. Lang, de la Universitat de Erlangen-Nuremberg
i de l’Institut germànic per la recerca econòmica, D. Weiss de la Universitat
de Zurich, D. Gerstorf de la Universitat Humboldt de Berlín i G. Wagner, de
l’Institut germànic per la recerca econòmica i de l’Institut Max Planck pel
desenvolupament humà), sembla posar en entredit aquella teoria tan ben
assentada de que l’optimisme i la positivitat són les claus, no solament de
l’èxit sinó també d’una millor salut.
Aquests estudiosos, després d’una anàlisi exhaustiva al
llarg de deu anys dels comportaments de la població alemanya de 18 a 96 anys,
han arribat a la conclusió que ser massa optimista no solament aboca a
frustracions, en imaginar-se un futur millor, sinó que sembla anar associat a
un risc més alt d’invalidesa o de mort prematura; per tant, aconsellen moderar
el positivisme o l’optimisme per una millor salut i més garanties per a la pròpia
seguretat.
Per grups d’edat, constaten que els menors de 39 anys són
els més optimistes i, per tant, sobreestimen el seu futur; les persones de 40 a
64 anys semblen més realistes i els majors de 65 anys són els que menys
esperances tenen sobre el seu futur, quan en realitat són, dels tres grups, els
que més temps viuen i en millors condicions. Els investigadors conclouen que el
fet de ser pessimista o realista anima la gent a viure de forma més cautelosa i
amb més precaució, i que aquest fet ajuda a optimitzar les possibilitats de
viure més anys i amb millor salut. També constaten que, a banda de l’edat, un
estat de salut estable i un bon nivell socioeconòmic porten a un major
optimisme i, doncs, a sobreestimar les opcions de futur.
D’aquí a dir que els realistes/pessimistes viuen més anys
i que la longevitat dels benestants no està assegurada, només hi ha un pas... almenys
a Alemanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada