La ciutadania d’Andorra està acostumada a viure amb
normalitat la figura del coprincipat; sentim un orgull genuí de l’especificitat
que ens caracteritza institucionalment i no crec que ningú, a hores d’ara,
vulgui fer trontollar aquest equilibri que ens ha garantit la supervivència.
Andorra, però, ha evolucionat amb el temps
i enguany celebrem, amb il·lusió, el vintè aniversari de la Constitució, la
qual ens va permetre accedir a la democràcia explícita i al reconeixement de la
sobirania del poble.
Les peculiaritats d’un dels nostres coprínceps, el representant
de l’església catòlica al Bisbat d’Urgell, ens va portar a fer unes concessions
raonades, com per exemple la protecció de la vida en totes les seves fases i,
evidentment, a una sèrie de conseqüències jurídiques, com la consideració com a
delicte de l’avortament provocat. Tot i aprovar una disminució de les penes,
l’any 2005 no es va aconseguir, al Consell General, la despenalització en tres
supòsits particulars –perill per a la vida de la mare, malformació del fetus i
embaràs fruit d’una violació– i avui, vuit anys desprès, el debat es planteja
novament. Les declaracions apunten a que –so pena d’una crisi institucional o
d’una pseudo-inconstitucionalitat– els nostres governants no aprovaran aquesta
despenalització, tot i els arguments a contrari, que són molts i prou ben
fonamentats.
La vida en gestació ha de ser un bé jurídicament
protegit, sense que això signifiqui que se li hagi de donar una protecció
absoluta, doncs implicaria esborrar el dret de la dona a la seva integritat
física (dret igualment recollit a la Constitució) en pretendre, mitjançant una
ficció jurídica, caracteritzar el fetus, des del moment de la concepció, com un
ens separat del cos de la dona i amb capacitat de supervivència independent.
En aplicació d’allò que els organismes internacionals ens
reclamen, ens cal despenalitzar l’avortament en els tres supòsits plantejats,
com a fruit –també– de tenir una Constitució i de ser una democràcia plena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada