9 de març 2013

Actuar per canviar 18-02-2013 El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta



És difícil en èpoques com les actuals trobar temes amables per les columnes setmanals. Entenc que és cansat per als lectors veure com dia sí i dia també, les notícies s’entesten a parlar-nos de crisi, de desocupació, de misèries llunyanes o properes, de corrupció i de descrèdit polític, tot plegat tant fora com dins de les nostres fronteres.
També és cert que, més enllà de les notícies que només fan que plasmar una part de la realitat que ens envolta, cada cop són més les persones que defugen aquesta realitat i que, com l’estruç que amaga el cap a terra, intenten aïllar-se i es creuen així protegides per la popular filosofia del “qui dia passa any empeny” i del “mentre no ens toqui de massa a prop i anem fent, el temps acabarà per tornar a posar les coses al seu lloc”. Aquesta apatia que es converteix en deixadesa no és ni de bon tros el comportament adequat a la situació actual.
Mentre tant, altres, més conscienciats o simplement directament tocats per les problemàtiques que ens envolten, es mobilitzen i intenten actuar per influir en aquest moviment que ens porta, encara que només sigui introduint algun gra de sorra en l’engranatge tan ben lubricat de la nostra societat. És una tasca àrdua perquè són pocs i, sovint, poc o mal organitzats, i la seva batalla contra tot allò immobilista i conservador que és el poder els assimila a quixots lluitant contra molins de vent.
El que tothom té clar és que, sigui quin sigui el problema del qual parlem, els governants i les administracions són incapaços de trobar-hi solució, perquè sovint ells han estat al seu origen. Llavors, què fer? La desafecció política i l’apatia ja no són comportaments tolerables, cal que la majoria dels ciutadans actuïn, que ho facin des de les seves possibilitats –per petites o insignificants que puguin semblar–, que s’agrupin al voltant d’uns objectius legítims per reivindicar i aconseguir que les coses canviïn, senzillament perquè, com cantava Joan Baez, l’acció és l’antídot de la desesperança.