26 de nov. 2012

Catalunya sobirana 26-11-2012 El Periòdic d'Andorra - La fnestra oberta


Mentre escric aquesta columna els catalans estan votant per elegir els seus representants al Parlament de Catalunya. De fet, però, per a molts el seu vot va més enllà, ja que dipositen a l’urna –ni més ni menys– el seu sentiment de pertinença i les seves ànsies de llibertat.

Pels auguris dels diferents estudis de sondatge sembla que prevaldrà, més enllà d’un partit polític, el catalanisme i la mirada posada cap a un referèndum que pugui tornar la tan comentada (i desgraciadament difamada) necessitat d’independència.

No es tracta de retraçar la història de Catalunya, ja fa uns mesos que des d’un o altre àmbit s’ha fet, amb més o menys cura i més o menys manipulació. Allò que al final ha quedat a la ment de la majoria de la població és que sí, que Catalunya un dia va ser independent, que va ser vençuda per forces estrangeres, que la història la va segregar entre sud i nord i que ambdós territoris van ser agregats dins dels dos estats que avui coneixem com França i Espanya.

La realitat és que al llarg de molts i molts anys –tot i el pes dels mecanismes integradors i centralitzadors al nord, o de la devastació i posterior pseudo-autonomia atorgada al sud– no s’ha aconseguit eradicar el catalanisme, la seva llengua, el seu tarannà, la seva cultura, allò que en podríem dir “el fet diferencial català”, i que els immigrants que al llarg del temps hi han acudit i han ajudat a remuntar el país, han anat integrant amb naturalitat.

Aquest sentiment de pertinença modulat per la voluntat d’integració no és exclusiu d’una terra o d’un país, però a Catalunya prové de guerres, batalles, morts i humiliacions, entre d’altres, que els vençuts encara no han oblidat. Així doncs, a més de mantenir viu dia a dia aquest sentiment de pertinença des de la proximitat –viure i treballar, compartir i transmetre, gaudir i difondre, lluitar i millorar– marca clarament un –difícil i llarg– camí: el retorn per la via pacífica a la Catalunya sobirana, assumint però tots els avantatges i riscos que pot comportar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada