Desitjos pel nou any 02-01-2012 - El Periòdic d'Andorra - La finestra oberta

Ja hem començat el 2012 i, pel que sembla, ens trobarem encara en l’engranatge de la crisi europea i a la cua de l’estel de la veïna Espanya. Tot i aquestes perspectives poc engrescadores, no perdo l’esperança que alguna cosa canviï i que ho faci per bé; els meus desitjos van en aquest sentit.

M’agradaria que el 2012 veiés per fi la signatura de convenis per evitar la doble imposició, de manera que els professionals andorrans poguéssim anar a prestar serveis en altres països europeus en igualtat d’oportunitats i sense haver de fer operacions d’alta estratègia fiscal. També m’agradaria que l’aplicació de la llei d’inversions estrangeres fos una realitat i que permetés l’arribada d’empreses amb prou dinamisme i solera, per donar feina a les prop de 1.000 persones que tenim a l’atur però també als joves, cada cop més preparats, que no tornen al nostre país. És clar però que això també s’hauria d’acompanyar d’una política real per a l’ocupació, i el meu desig seria que el Govern, amb clarividència i perspicàcia, posés els instruments adients per incentivar la creació d’empreses, per ajudar les persones emprenedores a llançar-se en nous projectes que donessin feina a persones i altres empreses del país. Però això no és suficient, cal preveure que les èpoques de borrasca poden continuar i per això desitjaria que des del Govern es preveiés les prestacions socials necessàries i imprescindibles per aquells que es troben sense feina del dia a l’endemà, i que, més que una caritat o una ajuda, necessiten un suport sine die.

És evident que aquests desitjos no es poden acomplir si no hi ha prou consciència i si tothom no contribueix en la mesura de les seves possibilitats al sosteniment econòmic de l’Estat. El meu desig seria doncs que disposem per fi d’un sistema fiscal just, del qual no defugin els més rics.

Igualtat, solidaritat, compromís, responsabilitat... Veig que tinc massa desitjos per encabir-los a la Finestra Oberta, però a 2 de gener encara puc desitjar i creure en els Reis, no?