8 de gen. 2010

Ponderant - 11-05-09

La campanya promoguda des de l’Associació d’Agències de Publicitat d’Andorra ha provocat un cert nombre de reaccions en positiu i en negatiu; òbviament hi ha opinions per a tots els gustos, però el cert és que probablement ponderant postures i matisant declaracions la línia del mig seria, com sovint, la més encertada.

D’intrusisme en podem trobar de dues menes. L’intrusisme professional és aquell que fa que una empresa o una persona ofereixi uns serveis pels quals no està habilitada o qualificada –sigui per manca de registre legal o bé de titulació o d’experiència–, i del qual trobem encara massa casos a Andorra. Per prevenir aquest tipus d’actuacions només cal demanar referències de l’empresa, ja sigui sol•licitant-les als seus antics clients o bé demanant informació al col•legi professional o a l’associació corresponent.
Pel que fa a l’intrusisme estranger, aquell que ha estat al cor de la polèmica, consisteix en la contractació d’empreses estrangeres per part d’empresaris andorrans i d’organismes públics, per realitzar serveis similars als que ofereixen empreses autòctones. No es tracta de ser proteccionistes, però en moments de crisi com l’actual cal recordar que les empreses nacionals són les que tributen al país, paguen nòmines als treballadors residents i fan treballar altres sectors. Les empreses de fora no contribueixen a l’economia encara que els seus honoraris es quedin en bancs andorrans. No vull recordar novament que, a més, els professionals andorrans no tenim ni la reciprocitat ni el favoritisme d'aquestes empreses foranes, ja que en igualtat de condicions no podem treballar als països veïns.
En aquest cas no podem limitar-nos a culpar els contractants. Tot i la solidaritat professional, cal recordar que encara tenim massa empreses que venen fum a bon preu, que fan de la imitació un art final i que abusen descaradament de la bona fe –quan no de la ignorància– dels clients. Amb la serietat i el rigor d’ambdues parts tots hi hauríem de trobar el compte.