Friccions i interpretacions - 03/11/2008;

Fa poc els mitjans es feien ressò de la fricció que havien tingut Angela Merkel i Nicolas Sarkozy per causa, precisament, d’una altra fricció. Els que treballem en la comunicació o el màrqueting sabem del valor de la comunicació; transmetre el missatge adequat, mitjançant el canal adient, amb les paraules escaients, en acord amb el públic objectiu, en temps oportú i en el marc d’una imatge encertada, és part de la fórmula per a l’èxit de qualsevol empresa o persona. En aquest darrer cas, però, tenim un component més que intervé de forma primordial, i és el llenguatge corporal.

És tòpic recordar que, en un diàleg, el 35% de la comunicació és el llenguatge verbal i un 65% el llenguatge corporal. Això és el que justifica que polítics, empresaris, professionals i, en general, totes les persones de cara al públic, acudeixin a formacions i assessoraments específics destinats a millorar les seves habilitats comunicatives. El llenguatge corporal, que s’ha revelat amb el temps com una part fonamental de la comunicació, també ha resultat la part més feixuga de gestionar, ja que si dominar un tema, parlar bé o combinar els colors adequadament és d’un aprenentatge relativament senzill, aprendre a dominar el propi cos per explotar-lo en el procés comunicatiu requereix d’una introspecció i disciplina mental que no es troba a l’abast de qualsevol.

El cas Sarkozy, tot i els desmentits, sembla un clar exemple de l’oblit de la regla bàsica en llenguatge corporal del respecte de la “zona íntima” (50 cm aprox.) de l’altre que admet, com a molta proximitat i tocament, l’encaixada de mans, tot mantenint una distància raonable que fins i tot hauria d’haver abastat la “zona personal”, més àmplia que la íntima (fins als 125cm aprox.) i aplicable en el cas de les relacions professionals.

Hi ha però una altra versió de l’actitud de la Sra. Merkel: ella hauria observat que el president francès no acostuma a tenir els mateixos gestos paternalistes amb el Sr. Brown o el Sr. Zapatero, i no sap si es deu al fet que porta faldilles o que la té per rival en el lideratge d’Europa.