Fa pocs dies el diari Le Monde publicava els
resultats de l’estudi anual realitzat per l’ONG alemanya
Transparency International, que estableix la classificació de 175 països del
món indicant, en una escala que va del 0 al 100, la valoració del més corromput
al més virtuós, i això en base al parer d’experts internacionals.
Evidentment, la publicació posava èmfasi en el petit avenç
de França, que guanya dues places en relació amb l’any anterior, situant-se en
la 26a posició, molt més enrere d’Alemanya –que ocupa el 12è lloc– o del Regne
Unit –que se situa en la 14a posició. A banda, també assenyalava els líders del
rànquing: Dinamarca, Nova Zelanda, Finlàndia, Suècia i Noruega, i els que es
troben a la cua: Somàlia, Corea del Nord, Sudan i Afganistan. Cal remarcar que,
tot i no constar en aquest article, la nostra veïna Espanya se situa en la 37a
posició, amb 60 punts, i que els que es troben a la cua d’Europa són Grècia,
Itàlia i Romania, amb una puntuació al voltant de 40.
El més interessant, però, és
fer-se amb l’estudi i llegir-lo de forma detallada. Ja el preàmbul, no deixa
lloc a la indiferència: explica que l’estudi es basa en la percepció dels
experts pel que fa a la corrupció del sector públic en diferents indrets del
món, mostrant un estat de fet prou alarmant quan cap país obté la puntuació
òptima i quan les 2/3 parts dels 175 països –i un 58% dels que són membres del
G20– es troben amb una puntuació inferior a 50 –què vol dir, “mitjanament
corrupte”?
De fet, la corrupció apareix
com un problema per a tots els països. Si bé una puntuació baixa és
probablement un signe de suborn generalitzat, així com de la falta de càstig a
la corrupció, la realitat és que els països que es troben en la part superior
del rànquing també han d'actuar, perquè la percepció, en menor o major grau, és
que les institucions públiques no responen a les necessitats dels ciutadans i posa
el dit a la nafra de la greu falta de transparència. L’única solució, pel president
de l’organització, és assolir la possibilitat de tenir a l’abast uns governs
oberts i uns mecanismes senzills per que els ciutadans puguin exigir comptes
als seus dirigents. També demana la unió dels principals centres financers de
la UE i dels EU per actuar, juntament amb les economies de més ràpid creixement,
i poder frenar la corrupció i eliminar les facilitats de les companyies offshore, que tan ajuden al
rentat/blanqueig de diners.
M’hauria agradat poder
situar Andorra en aquest mapa; malauradament, no hi és. Em pregunto quina
puntuació mereixeria la nostra tan ben tolerada microcorrupció...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada