Aquests darrers dies he buscat sense èxit
alguna notícia que confirmés la ratificació per part del parlament indi del
projecte de “Llei per la seguretat alimentària”. Més enllà d’un nom que pot
portar a confusió els escèptics europeus que som, es tracta d’un ambiciós
projecte destinat a eradicar la fam i la malnutrició a l’Índia, un objectiu que
a hores d’ara sembla encara impossible d’acomplir.
En un vast país en què dues terceres parts de
la població pateix fam i malnutrició i que ja disposa des dels anys 70 d’una
xarxa, poc eficaç, de distribució alimentària als més desafavorits (tot i que
cal dir que 120 milions d’escolars reben gratuïtament un àpat al dia),
l’adopció d’aquesta nova llei i el seu desenvolupament pràctic pot significar
un gir definitiu per a un país que, si bé econòmicament emergent i en posició
expansiva, no deixa de tenir una població en situació més que precària.
El pla preveu proporcionar cereals a preus
subvencionats a 800 milions de persones (que viuen amb menys d’un euro i mig al
dia), subsidis per a les dones embarassades i les mares a l’inici de la
maternitat, i la distribució de menjar als infants; tot plegat significa una
inversió governamental de quasi 3 mil milions d’euros a l’any i aquí, com
sempre, es troba la primera trava: ningú sap com es podrà afrontar aquesta
inversió. Però a més, la conjuntura política fa que aquesta iniciativa
governamental es trobi sotmesa a tota mena de crítiques i controvèrsies, en
llançar-se a vuit mesos d’unes eleccions i en un entorn de corrupció i de
disfuncions importants en tots els sistemes governamentals de distribució i
control.
Més enllà de l’economicisme o del populisme
polític, i en una situació tan greu com és la de l’Índia, entenc que la
presidenta del Congrés i defensora del projecte, Sònia Gandhi, digués “Algunes
persones es demanen si tenim els recursos per finançar un tal pla (…) La
qüestió no és saber si podem finançar-lo. Hem de finançar-lo! “.
Com deia Victor Hugo “deixar morir de gana es
un crim social”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada