7 de gen. 2010

Ponència Mitjans de comunicació i societat - 19/11/2001;

Tal i com avançava en la presentació d'aquesta jornada al Butlletí de la Societat Andorrana de Ciències, ens trobem en la era –dita– de la informació i en un moment en què hom coincideix a admetre que els mitjans de comunicació representen un dels poders més importants –fins i tot per a alguns "el més important". La qüestió del poder dels mitjans de comunicació i la seva influència sobre la societat ha estat un tema llargament debatut, un tema que ha fet córrer rius de tinta i al darrera del qual sempre ha traspuat el temor a la manipulació de l'opinió pública. Fantasia o realitat aquest temor? I a més, que passa amb el lliure arbitri de cada individu? L'ésser humà té una necessitat vital de comunicar i per això, a través del temps, ha buscat les millors vies i formes de fer-ho. El segle passat ha estat sens dubte el segle de les comunicacions però ha estat també el segle de la comunicació? Si haguéssim de presentar de forma ràpida allò que entenem per mitjans de comunicació podríem distingir entre dos grans grups: els tradicionals, com ara la premsa, la ràdio i la televisió, i aquells mitjans sorgits de les noves tecnologies, com ara les edicions electròniques i mutimedia, o internet i els canals i les xarxes digitals. Aquesta diferenciació, cada vegada menys evident, està incidint en un canvi del comportament dels consumidors dels mitjans de comunicació. Així, si pels usuaris dels mitjans tradicionals durant molts anys comunicar equivalia a rebre informació i obeïa a uns processos de massificació, amb l'aparició dels nous canals comunicar va molt més enllà; ja no solament es reben unes dades, sinó que apareix la possibilitat d'establir un diàleg. Això pot fer que arribem a la era de la informació interactiva, que permeti un grau de personalització important en la recepció i en el tractament de la informació, tot i mantenint-nos en un marc de comunicació global. Per parlar de la influència dels mitjans de comunicació sobre la societat hauríem de fer una mica d'història; tot i que amb l'aparició de la ràdio i de la televisió ja es van iniciar aquests estudis, faré únicament referència a una de les darreres etapes. Als anys vuitanta, als Estats Units, es va estudiar de forma científica la influència mediàtica sobre la formació de l'opinió dels ciutadans. Aquesta anàlisi va revelar que en els temes més complexos, com són la política o l'economia, els ciutadans es feien una opinió del tema en funció dels mitjans que seguien i, molt sovint, no ho feien en funció del contingut total de la notícia, sinó solament en funció dels titulars. S'observa que la influència dels mitjans sobre la població no és una ficció i que, com deia el sociòleg Pierre Bourdieu, "tothom no pot tenir una opinió vàlida sobre totes les coses per manca de coneixements" i s'ha de refiar, doncs, d'unes fonts com són els mitjans. Com reaccionen els mitjans davant els nous reptes? En l'entorn internacional hom pot veure com es tendeix a la concentració: neixen grups de premsa regionals, creixen com a grups de comunicació per acabar, finalment, com a grups multimèdia. Amb diferents matisos aquesta és l'evolució que estan experimentant la majoria dels grans grups editorials. Aquest grups acostumen a ser omnipresents, volen estar en tot allò que pugui unir la paraula comunicació amb la paraula negoci: premsa, ràdio, televisió, internet, música, cinema, etcètera. D'allò que es tracta és de mantenir un liderat encara que sigui necessari unir-se amb adversaris ideològics. A més, la diversificació en la manera de distribuir continguts i l'aposta per l'expansió internacional són uns altres factors que imperen en aquest mercat. Quins són els objectius finals que persegueixen aquests grups? Essencialment un: el poder, i això des de dues vessants diferenciades: d'una banda, influïnt en l'opinió pública i en el conjunt de la societat –el poder de la informació– i d'altra intentant assolir uns beneficis cada cop més importants a nivell dels resultats econòmics de l'empresa –el poder del diner. Amb una base ideològica i una línia editorial moltes vegades contraposades, ens trobem amb aliances que fan trontollar l'enteniment del públic. Així, hem pogut veure en aquests darrers mesos al veí Regne d'Espanya l'aliança d'ABC 1 , publicació de forta implantació nacional i amb una línia editorial tradicionalment conservadora amb El Periódico de Cataluña 2 , publicació molt arrelada a Catalunya i amb una línia editorial més progressista, que han signat un acord per crear conjuntament una societat editora, Mediática Gestora de Medios, encarregada de produir i comercialitzar quatre suplements setmanals. Un altre cas similar, pel que fa la premsa escrita, ha estat la unió de La Razón 3 amb La Vanguardia. Fnalment, un altre cas ha estat l'aliança de tres grups: Unedisa 4 (El Mundo), Telefónica Media 5 (Onda Cero) i Recoletos 6 , que van signar un acord de col·laboració en el camp radiofònic. Algunes veus de la competència ja s'han alçat per denunciar allò que veuen com "la creació d'un bloc monopolístic més". Cal destacar que aquest acord, molt recolzat –segons diuen– des del Govern del PP, va sorprendre, ja que uns mesos abans havien corregut rumors sobre una possible aliança digital entre Prisa 7 i Telefònica Media. També al llarg de l'estiu del 2000 s'havia donat per fet l'acord estratègic entre Sogecable-Prisa i Via Digital (Telefónica Media) com una gran aliança en televisió "per explotar conjuntament els seus actius tecnològics i de continguts i crear una nova societat que seria líder en la xarxa en llengua castellana". L'altre veí, França, tampoc s'ha escapat de la tendència: així, la unió del grup francès Vivendi Universal amb el grup canadenc Seagram no ha passat desapercebut en el món dels mitjans. En aquest camp, com en tots els negocis, no hi ha ideologies que valguin, les nocions del poder i del resultat imperen. A Andorra, tot i que som un petit país, es troba també una certa tendència a la concentració en els mitjans de comunicació. Així, Premsa Andorrana SA, que compta amb un 33% de participació de Prensa Leridana (El Segre), va iniciar la seva trajectòria amb la publicació del Diari d'Andorra; desprès van nèixer 7 Dies, L'Estudiant o La Base; darrerament ha signat un acord de col·laboració amb altres mitjans comarcals de la veïna Catalunya per editar conjuntament el setmanari Presència. En l'àmbit editorial publica, a través de les Edicions Diari d'Andorra, la col·lecció jurídica "Les set claus" i, des de fa un temps, compta amb una ràdio pròpia: Andorra 7 Ràdio. Un altre grup important és el que lidera el Grupo Zeta, que participa, d'una part, Andorrana de Publicacions SA, editora d'El Periòdic d'Andorra, i que, d'altra part, disposa de l'emissora de radio Ona Andorra, vinculada a Ona Catalana 8 . També practica una activitat editorial afegida, en portar a terme publicacions d'empreses privades com ara el Butlletí del Banc Agrícol o la revista de Pyrénées. Si parlem del primer grup de radiodifusió d'Andorra, Promarts SA, constatem que aglutina Ràdio Valira, Onda Cero Andorra, Onda Rambla Andorra, Radio Teletaxi Andorra i Ona7. Totes aquestes agrupacions fan que, de tant en tant, el ciutadà, l'usuari, es posi preguntes: perquè aquesta tendència a la concentració de mitjans? quins són els seus efectes econòmics i socials?. Les respostes es fan difícils de trobar i encara més de forma unitària, encara que una de les justificacions més assimilades diu que el sector de la comunicació és un sector dinàmic, que segueix la tendència actual de concentració que es dóna en altres sectors econòmics. Els temors que desperten aquestes tendències globalitzadores són, d'una banda, la recança que les idees i els missatges pateixin una homogeneïtzació de continguts i una uniformització, en detriment del dret bàsic dels ciutadans a la informació objectiva; d'altra banda, la por a la manipulació de la notícia. Hi ha qui pensa, i no és una ínfima minoria, que quan una empresa informativa esdevé massa gran i s'incorpora a un holding, perd la seva independència, i que allò que publica i com ho publica són decisions que es prenen a la cúpula directiva del negoci. No sabem si aquestes angoixes són justificades ni ens proposem esbrinar-ho. El que sí se'ns fa cada cop més evident és que la tendència a la concentració pot incidir negativament en el pluralisme i en l'objectivitat del tractament de les notícies. A més, trobem altres perills que amenacen els mitjans de comunicació: darrerament se senten veus que denuncien l'esclavatge en el que es troben certs mitjans front a alguns dels seus anunciants, el pes econòmic dels quals és tan important en el manteniment del negoci periodístic que el tractament de les notícies en què l'anunciant es troba implicat es pot desvirtuar en un tres i no res. Un altre perill, i no el menor, pot ser la barreja del poder econòmic i polític que s'amaga, de manera més o menys clara, al darrera de la gestió d'alguns d'aquests grups multimèdia. El sr. Bernardo Díaz, Doctor i Catedràtic de la Facultat de Ciències de la informació de Màlaga 9 també pren en compte tots aquests temors i, cercant solucions proposa evitar situacions perilloses mitjançant l'establiment d'unes regulacions que impedeixin que la propietat dels mitjans es converteixi en la controladora de la informació, creant consells audiovisuals independents que fixin unes regles de joc que evitin, per exemple, que les empreses grans no abusin de la seva posició dominant en el mercat. És evident que, per limitar al màxim els perjudicis al sistema mediàtic, caldria poder assegurar una independència política i financera als mitjans de comunicació, i això és força difícil. Quins són els valors que s'han de potenciar en els mitjans i en la societat? Que faria un polític sense suport financer, un fabricant sense matèria prima i un mitjà sense publicitat? Ja hem vist que existeix una gran interdependència entre el poder polític, el poder econòmic i els mitjans de comunicació. El sistema de mercat exerceix una pressió important prop dels mitjans, més important que qualsevol lobby o grup de pressió, pel simple fet que el mercat és un sistema que els engloba i sense el que no podrien funcionar. Els mitjans que haurien de reflectir la vida política, econòmica, social i cultural es troben immersos en el mercat de la informació i aquest es troba molt relacionat amb el suport econòmic de la publicitat. Les grans agències de premsa i les àrees de comunicació de les grans empreses són elements claus en una possible deformació de la informació: les primeres tenen un oligopoli de la informació mundial, trien la informació, seleccionen i prioritzen les notícies i poden, en determinats moments, silenciar fets importants. Els departaments de comunicació i de publicitat de les grans empreses juguen també un rol important en ser els proveïdors financers de molts mitjans, podent doncs, en contrapartida de l'aportació econòmica, controlar l'aparició de notícies que els puguin afectar negativament. Com dèiem abans, el ciutadà té el dret a rebre una informació objectiva i veraç. Té el dret d'exigir una informació rigorosa i independent que l'ajudi a entendre millor el seu entorn, una informació plural i diversa que li permeti formar-se una opinió i intervenir, si ho considera oportú, com a membre que és d'una determinada societat. Si els mitjans són capaços d'influir, com dèiem a l'inici, de manera més o menys important en els ciutadans, hem de veure com ho fan i com potencien determinats valors en detriment d'altres, sense caure però en l'error que la influència només pot ser negativa. Així, s'ha pogut constatar que sovint els mitjans han estat a l’origen de la creació de corrents d'opinió, descobrint algun tema candent o donant a conèixer temes importants que es trobaven silenciats per motius polítics o econòmics. Malauradament, cal dir que aquestes situacions no han estat les més nombroses tot i que, quan s'han revelat certes, han pogut inspirar alguna bona pel·lícula. Els valor promogut per aquest tipus d'actuacions periodístiques ha estat la sensibilització dels ciutadans, portant-los a la reflexió sobre temes que –si no s’hagués produït aquesta situació– segurament no haurien considerat mai. Com dèiem abans, els diferents actors econòmics i polítics que influeixen en els mitjans de comunicació són difícils de conèixer, impossibles de controlar i, gairebé mai es pot saber els objectius que persegueixen. El rol, doncs, dels equips de redacció i dels periodistes esdevé fonamental a l'hora de transmetre la informació als ciutadans. Tal i com deia fa uns anys un periodista canadenc, no es possible que els mitjans de comunicació siguin l’apèndix del poder; els periodistes i els caps de redacció tenen un paper preponderant a jugar, no poden ser simples transmissors de fets, han de saber triar, analitzar i, si cal, ser crítics amb la informació que reben, procurant guardar un grau màxim d'objectivitat. John Galbraith10 deia que "allò que el món creu esdevé realitat"; per aquest motiu els periodistes han de tenir una cura molt especial en la seva tasca i ser vigilants vers la notícia que els hi arriba: si les idees i els missatges són d'una certa manera "manipulats" o "influenciats" a l’origen ells poden transmetre una veritat deformada i l'opinió pública no podrà jutjar amb objectivitat. Si intervenen molts mecanismes en la construcció de la realitat que es fa cada individu, veiem que els mitjans de comunicació intervenen en aquest procés de forma decisiva en facilitar un marc d’interpretació dels esdeveniments. Això vol dir que a les redaccions s'ha de cuidar des dels titulars fins a la lletra petita de tot allò que es vol transmetre, defugint estereotips i uniformitzacions perilloses (penso en escriure aquestes paraules en els tractaments informatius que s'acostumen a fer quant a les minories: dones, immigrants, homosexuals, tercera edat o altres, on encara es soterren estereotips gastats). Els mitjans de comunicació han de seguir un codi ètic i deontològic estricte, han de ser models de credibilitat i d'independència, han de poder fomentar el debat plural sobre qüestions d'interès públic de manera que els ciutadans tinguin accés a la informació de manera objectiva, han de contribuir a la vegada a mantenir la memòria històrica dels esdeveniments que han forjat la identitat d'un poble, a fomentar permanentment els valors democràtics que ens emparen i a contribuir en el desenvolupament futur de la societat mitjançant noves tecnologies, però també a donar als ciutadans els suficients elements de judici per afrontar els reptes d'un futur malauradament massa sovint incert. En resum, han de convertir-se en un instrument de cohesió social i han de ser en tot moment el dinamitzador de la cultura que, desgraciadament, encara manca en una societat dita de la informació i del coneixement. La idea de que la comunicació allibera l'home no és nova. Alfred Sauvy 11 va dir que "un home lliure és un home ben informat", però en el marc dels mitjans actuals caldria afegir que la comunicació allibera l'home en la mesura en que aquest en coneix les claus i les pot dominar per arribar a fer-se una opinió objectiva i esdevenir un ciutadà actiu i conscient. La història de la sociologia dels mitjans demostra que l'impacte dels missatges difosos pot variar segons qui els rep i com els rep. Sense menystenir la seva influència sobre la ciutadania ni la professionalitat d'una majoria dels que els fan possibles, sí que podem pensar que els mitjans de comunicació no són ben bé el mirall de la nostra societat. 1 (Prensa española) 2 (pertanyent al Grupo Zeta com Sport, La Razón, el Periòdic d'Andorra, Interviu, Tiempo, Men, Woman, You, Viajar o Play Station 2 per citar-ne algunes) 3 (pertanyent al Grupo Zeta) 4 (El Mundo) 5 (Onda Cero i 47% d'Antena 3) 6 (Expansión, Actualidad Económica, Marca) 7 (El País, AS, Cinco Dias, Ser i 49% d'Antena 3) 8 participada en un 37% pel Grupo Zeta segons l'Informe Anual 2000 Grupo Zeta 9 Autor de l'Informe anual de la comunicación 2000 10 John Kenneth Galbraith La république des satisfaits, Éditions du Seuil 11 Sociòleg i demògraf autor de Théorie générale de la population i La nature sociale, entre altres.